A u r e m b i a i x A i n s a_
A r t_
Replà de reflexió
Un altre cop, graó rera graó,
he de pujar l'escala cap a res.
De tot el bé i el mal que he tant comés,
me'n queda aquest replà: reflexió.
Els ulls tancats de la bellesa he vist
de sobte oberts bleir prop, molt prop;
he begut tant, quan he besat, l'arrop
de tot el cos que no puc dir-me trist.
Ho estic, però, perquè tot és caduc
i sento sempre un fosc ressò de pou:
són deleris, breus, tots els plaers.
Petjada arreu és l'herba que treu lluc.
Se'n evaporen com l'alba el rou
els goigs eteris: tot és ara i res.
Joan Vinyoli
Replà de reflexió_
2018
_
individu_ buit_ cos_ objecte_
identitat_ por_ bondat_ subjecte_
buida_ caducitat_ brevetat_ destrucció_ construcció_ deconstrucció_ arcesis_ vulnerabilitat_ res-jo-res_ temporalitat_ ara_ allò no material_ res_ només ser_ tot_ efímer_ descomposició_ m’estan matant la bondat_ l’essència del ser_ jo-narcís_ consum del propi desig_ egoisme_ infinit_ ens omple de buit_ acceptar el buit_
ànima_ violència sobre un mateix_ individualitat_ real_ renúncia de nosaltres mateixos_ narcisisme_ res físic_ transformació del ser_ individualitats_
Vídeo resum de l'acció realitzada al Desembre del 2018_
Càmera i muntatge: Susana Kaiana Aizpurua_
Àudio original de la performance.