A u r e m b i a i x A i n s a_
A r t_
Rellano de reflexión
Un altre cop, graó rera graó,
he de pujar l'escala cap a res.
De tot el bé i el mal que he tant comés,
me'n queda aquest replà: reflexió.
Els ulls tancats de la bellesa he vist
de sobte oberts bleir prop, molt prop;
he begut tant, quan he besat, l'arrop
de tot el cos que no puc dir-me trist.
Ho estic, però, perquè tot és caduc
i sento sempre un fosc ressò de pou:
són deleris, breus, tots els plaers.
Petjada arreu és l'herba que treu lluc.
Se'n evaporen com l'alba el rou
els goigs eteris: tot és ara i res.
Joan Vinyoli
Rellano de reflexión_
2018
_
individuo_ vacío_ cuerpo_ objeto_
identidad_ miedo_ bondad_ sujeto_
vacía_ caducidad_ brevedad_ destrucción_ construcción_ deconstrucción_ arcesis_ vulnerabilidad_ nada-yo-nada_ temporalidad_ ahora_ aquello no material_ nada_ sólo ser_ todo_ efímero_ descomposición_ me están matando la bondad_ la esencia del ser_ yo-narciso_ consumo del propio deseo_ egoísmo_ infinito_ nos llena de vacío_ aceptar el vacío_
alma_ violencia sobre uno mismo_ individualidad_ real_ renuncia de nosotros mismos_ narcisismo_ nada físico_ transformación del ser_ individualidades_
Vídeo resumen de la acción realizada en Diciembre del 2018_
Cámara y montaje: Susana Kaiana Aizpurua_
Audio original de la performance.